Des de l'assemblea de Maulets, el jovent indepentista revolucionari de Reus volem felicitar a la Taverna Despertaferro! pel primer aniversari de la seva obertura, el 5 de febrer del 2011, així com al Casal, que durant aquest tot aquest any ha treballat per consolidar la nova llar de molts col·lectius.
És per aquest motiu, que us convidem a tots i totes a participar el proper 11 de febrer de la festa d'aniversari, que començarà a les 12 del migdia amb un vermut i la música tradicional de Canya d'Or. Posteriorment hi haurà un dinar i jocs de sobretaula fins a l'actuació nocturna del Dj Griffete.
Any rere any es repeteixen els mateixos rituals amb l’aproximació de les festes de Nadal, consumir impulsivament i desenfrenadament sense aturar-nos a pensar què és el que realment necessitem. A aquest excés de consum, fet de forma desenfrenada i sota l'ideal que consumint s'aconsegueix la felicitat, se l'anomena consumisme, i no és més que una idea difosa des de fa anys pel sistema capitalista per tal de poder vendre tota la producció i així augmentar els seus guanys en detriment de la nostra felicitat i les nostres butxaques. .
Com a tal el consumisme sorgeix als anys vuitanta, després d'una crisi de sobreproducció, moment en el qual el neoliberalisme promogué l'expansió del crèdit barat per fomentar el consum tot creant un imaginari en la ment dels treballadors i treballadores en el fet de posseir diners. Tot això no era res més que una il·lusió mentre la nostra capacitat de consum anava baixant degut a les baixades dels sous en relació als preus.
Així, poc a poc, sorgí en el si de la classe treballadora una confiança cap a un sistema capitalista basada en l'imaginari que era possible progressar, ascendir socialment a través del consum, no obstant, davant la impossibilitat de retorn dels crèdits que s’havien demanat anteriorment va fer que tot aquest imaginari s’enfonsés. El consumisme doncs, és una necessitat creada i desenvolupada pels grans poders per tal de donar sortida a la sobreproducció. El consumisme està totalment deslligat de la satisfacció de les necessitats; és una imposició ideològica més del capitalisme.
A casa nostre però, aquest consumisme és doblement agressiu ja que per propagar-se durant aquestes dates ha agafat la imatge del Pare Noel, propi d'altres cultures, l'ha pervertit, i busca imposar-lo fomentant així la nostra assimilació cultural, fent-nos creure que la nostra cultura popular és aquesta i no la de la nostra terra.
No podem acabar aquest breu anàlisi de les dates que s'aproximen sense fer referència als més petits, i als seus regals, les joguines. Sovint aquestes s'envolten d'una publicitat o d'unes idees existents en la societat que fan que acabin sent joguines que perpetuen els rols sexistes imperants, quants cops hem vist com regalen una cuina de joguina o una barbie a una nena i un cotxe o un videojoc a un nen?
Per tot això, pensem que es necessari que la societat en general es replantegi què ens impulsa a comprar sense pensar i fer-ho en relació a les nostres necessitats, sense que acabem vivint per consumir. Aquest consumisme no ens servirà de cap manera per evadir-nos de la realitat ni per resoldre les problemàtiques que estem patint el jovent, cal que prenguem consciència, que fomentem els valors col·lectius i solidaris per prendre tots aquells drets que ens han estat negats i retallats; és l’hora de decidir què i com volem consumir, de plantejar un model de producció més racional i sostenible, lligat a l’economia del territori. Ha arribat l’hora de la reflexió, de la presa de consciència tant col·lectiva com individual, del canvi però sobretot de la mobilització!
Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari i l’Assemblea de Joves de Reus volem manifestar que:
Al Ple de l’Ajuntament de Reus d’avui dia 8 de juliol la Candidatura d’Unitat Popular ha presentat una moció demanant la retirada de càrrecs als imputats que encara queden dels 8 de Reus i que l’Ajuntament demanés perdó públic per les calúmnies i la criminalització que s’ha fet d’aquestes persones.
El grup dels 8 de Reus sorgí arran de la denúncia presentada per l’Ajuntament contra 8 veïns, 7 d’ells militants de Maulets i 5 d’ells menors d’edat, per denunciar, durant el transcurs del Ple municipal del 24 de juliol del 2009 l’especulació i la manca de participació ciutadana que s’estava donant en el desenvolupament del projecte de la Sedera. Durant els mesos posteriors la fiscalia retirà els càrrecs als 5 menors.
Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari i l’Assemblea de Joves de Reus denunciem:
La manca de memòria i incoherència del grup municipal de Convergència i Unió, que un cop assolit el govern municipal oblida els seus plantejaments anteriors. Al Ple municipal del 6 de novembre del 2009 aquest grup va votar a favor de la retirada de càrrecs, per tant, sols podem entendre com una gran mostra d’hipocresia votar en contra ara que està al govern.
La hipocresia d’Ara Reus d’abstenir-se durant les votacions ja que durant les negociacions prèvies havia manifestat que votaria a favor, per tant, sols podem entendre que la seva abstenció es deu a la seva estreta vinculació a CiU
Desmentim l’argument de suposades lesions a agents de la Guàrdia Urbana utilitzat pels diversos grups per votar en contra. La persona acusada de lesionar agents de l’autoritat se li van retirar els càrrecs a meitats de desembre del 2009, demostrant així la falsedat de l’acusació.
Per tant, sols podem entendre que no es vulguin retirar els càrrecs a les persones que encara estan imputades com una mostra de la intenció dels grups municipals majoritaris de criminalitzar a totes aquelles persones que treballen per construir un Reus més democràtic i participatiu.
És per això, que des de l’Assemblea de Joves de Reus i Maulets, el jovent independentista revolucionari declarem:
La nostra gratitud a la CUP pel gest de solidaritat mostrat.
El nostre compromís a continuar treballant, juntament amb la resta de l’Esquerra Independentista i del teixit social, per aconseguir l’absolució per les persones imputades així com construir un Reus més viu i participatiu.
Aquest cap de setmana s'ha realitzat a Reus el procés de confluència de les dues organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista, de les Assemblees de Joves de la CAJEI , les assemblees de Maulets i altres col·lectius juvenils. L'objectiu de la trobada ha estat unir forces i establir una relació més estreta dels qui seran en uns mesos companyes de militància, que en un principi es plasmarà en posicionaments i convocatòries conjuntes.
Segons els organitzadors, aquest procés de confluència va prendre forma i "va entrar ahir en un punt de no retorn"
En la nota de premsa d'aquesta trobada de cohesió de Reus també s'ha adreçat "una salutació a tothom que està treballant per al que, n'estem segures, serà un nou èxit per al conjunt de l’Esquerra Independentista i el projecte de la Unitat Popular i els hi desitgem des d’aquí molt sort."
El jovent unit per una terra lliure!
El procés de confluència entre Maulets, el jovent independentista revolucionari, i la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, va entrar ahir en un punt de no retorn. Reus, un dels municipis on coincidim ambdues organitzacions, va acollir aquest cap de setmana la trobada de cohesió entre militants de Maulets, de la CAJEI i d'altres realitats juvenils organitzades. L'objectiu era fer més estrets els vincles que hem establert aquests dos darrers anys amb el treball conjunt en les diades nacionals, amb els posicionaments públics unitaris i oferint una sola veu en els actes internacionals. Conèixer millor, en definitiva, a les qui en un futur proper esdevindran les nostres companyes en la nova organització que està naixent.
En el marc de la trobada, portaveus d'ambdues realitats juvenils van comparèixer a Reus, acompanyades per unes 130 joves, per reiterar públicament el nostre compromís inequívoc amb el procés de confluència i amb el llegat d'aquelles que ho van donar tot per la lluita. I és que les agressions a la llengua catalana i a la unitat dels Països Catalans, així com els atacs a la classe treballadora i al dret al propi cos fan indispensable que les joves responguem amb una sola veu. Alhora, aquest procés és també un repte per els i les joves que volem contribuir unides al creixement i la consolidació que viu l'Esquerra Independentista arreu del país. No volem deixar de citar el gran exemple que és, per a nosaltres i per al camí que estem recorrent, la unió entre sindicats que va culminar en el naixement del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. No oblidem, tampoc, el gran repte que les Candidatures d’Unitat Popular afronten el proper diumenge 22 de maig. Volem, des d'aquí, enviar una salutació a tothom que està treballant per al que, n'estem segures, serà un nou èxit per al conjunt de l’Esquerra Independentista i el projecte de la Unitat Popular i els hi desitgem des d’aquí molta sort.
Finalment, fem una crida al conjunt de les joves catalanes, i en especial a aquelles que ja han pres partit per la independència, la revolució social i l'alliberament sexual però no formen part de cap organització nacional, a sumar-se a la construcció d’aquest nou subjecte polític, que ha de ser una eina més per dinamitar els fonaments del capitalisme, del patriarcat i dels estats espanyol i francès.Per la independència i el socialisme, la lluita és l'únic camí!
Per la independència i el socialisme, la lluita és l'únic camí!
Desprès de gairebé 5 anys explicant a tothom que volia escoltar-nos que en
Jona era innocent, la jutgessa ens ha donat la raó. Aquest és el millor escenari que podiem imaginar-nos i l’únic que admetia el sentit comú. I és que, de vegades –malauradament poques vegades- la raó s’imposa contra les mentides institucionals i els muntatges policials. Ara només ens queda esperar que la fiscalia, que no va voler retirar cap de les acusacions contra el nostre company, no recorri la sentència. Ens han absolt el Jona, sí, i estem contents, però no oblidem que aquests quatre anys i mig han estat per ell, per la seva família i per les seves companyes i amigues, com una petita condemna. Han estat molts els moments agres i ens han fet passar por, por de veure un jove de 26 anys innocent a la presó. Però el malsón ha passat i us ho hem d’agrair a vosaltres, a tots i totes les que ens heu empés a continuar la campanya amb les vostres mostres de suport. A vosaltres, que heu fet pal·lès que amb la solidaritat, amb la tendresa i amb la força col·lectiva es pot aconseguir tot. Moltíssimes, moltíssimes gràcies a les entitats, associacions, organitzacions i persones a nivell individual que heu estat al nostre costat d’una manera o altra durant tot aquest temps. Gràcies perquè sense vosaltres no hauriem pogut. Ara només ens queda exigir que l’Ajuntament,i especialment la principal responsable de tan injusta acusació, Assumpta Escarp es retracti públicament per aquest intent destraler de callar la veu de les joves que lluitem contra l’especulació. Volem que reconegui públicament que ha estat assetjant durant 56 mesos a una persona innocent. I volem que mai més no es torni a qúestionar el dret inalienable de les persones a la lliure circulació i manifestació. Nosaltres, seguirem lluitant des dels barris de l’Eixample contra aquest model de ciutat, basat en l’especulació i els privilegis dels turistes, intentant fer del carrer l’espai dels veïns i veïnes. Voldríem, també, enviar una forta abraçada al Toni, l'altre encausat, que també ha estat absolt, i a la Verena, una tercera encausada que va ser sentenciada injustament a 5 anys de presó. Exigim la seva immediata llibertat! Un cop més, moltíssimes gràcies a totes per haver fet possible l’absolució d’en Jona. Avui més que mai: si l’especulació és un fet, manifestar-se és un dret! Grup de Suport al Jona
Fa dos anys que ens diuen que s’apropa el final de la crisi, però cada cop el veiem més lluny. Com fan des del primer dia, segueixen parlant de la crisi com si es tractés d’una catàstrofe natural, impossible de preveure i pal·liar, i sense responsables al darrera. La patronal, la classe política institucional, i els sindicats col·laboracionistes (CC.OO i UGT) no han canviat el seu discurs victimista i demagog, i avui hem de reconèixer que la presa de pèl ha arribat a límits insospitables.
Com hem fet des dels primers dies en què va esclatar la bombolla financera i la de l’habitatge, quan parlem de crisi, els col·lectius de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa parlem de la CRISI CAPITALISTA, parlem de beneficis privats salvats a costa del treball i la riquesa pública. Com fem des del principi, recordem que els beneficis, durant les darreres dècades han estat privats, però tan bon punt han arribat les pèrdues no han tingut miraments per socialitzar-les. I avui tenen la barra de parlar de dèficit públic, de la ineficiència del sistema sanitari i educatiu públic, del malbaratament en la despesa social...
Però en canvi no es posa en qüestió per què es van ingressar milers de milions d’euros a la banca, sense nacionalitzar-la. No es qüestiona per què aquests mateixos bancs o caixes avui segueixen incrementant-nos la hipoteca, es queden amb els nostres habitatges i ni tan sòls així donen els deutes per saldats.
No es qüestiona per què empreses que segueixen obtenint beneficis quantiosos, apliquen reduccions de plantilla o exigeixen que es rebaixi la indemnització per acomiadament, i es retallin els drets dels treballadors i treballadores. Com és el cas de Telefònica, que va aconseguir més de 10.000 milions d’euros d beneficis nets durant el 2010, i recentment va anunciar que reduiria el 20% de la seva plantilla. No es qüestiona per què no hi ha diners per l’escola pública, però s’externalitza el servei i després se li atorga finançament públic, com és el cas de centres concertats. Com tampoc es qüestiona per què es retalla el finançament a la sanitat pública al mateix temps que es donen incentius per qui contracti els serveis de les mútues privades, o s’inventen càrrecs amb honoraris astronòmics...
No es qüestiona per què retallen les ajudes socials, les plantilles i els sous públics i les pensions, i ens incrementen l’edat de jubilació i els anys de cotització, al mateix temps que els càrrecs públics reben elevats salaris i pensions al 100% amb cotitzacions mínimes.
La crisi no ha estat un terratrèmol, ni un tsunami, sinó el resultat d’una gestió irracional dels fons, d’una producció no planificada, que no té en compte les necessitats de la població ni la capacitat de càrrega del medi ambient. La crisi és el resultat d’un funcionament que porta en el seu si el germen de l’autodestrucció, i de tot allò que impregna.
La crisi, a més, ha estat l’escenari ideal per a aplicar totes aquelles mesures neoliberals que les grans empreses feia temps que exigien, i que la classe política institucional no s’hauria atrevit a aprovar anys enrere. La crisi ha estat l’excusa perfecte per llençar la consigna “cal apretar-nos el cinturó”, això sí, el cinturó de les classes populars, en cap cas el de la patronal.
Però el pitjor de tot plegat és que l’elit empresarial, els partits institucionals i els sindicats grocs deuen frisar veient què fàcil ha estat despullar-nos dels nostres drets més elementals, per engruixir els seus beneficis o per convertir-los directament en els seus negocis particulars.
Som moltes, però, la majoria de persones que som capaces d’adonar-nos de la injustícia, però hi ha alguna cosa que ens manté a les nostres llars. La por de perdre el poc que tenim, la por de patir més repressió, la por d’esforçar-se per no-res, la por que es repeteixin errors passats. Por en definitiva, que curiosament supera la por d’un futur molt proper en el que les coses aniran maldades. Però només sortint al carrer podrem parar-los els peus. Sortint al carrer i mostrant un rebuig unitari i contundent a totes les mesures liberals que ens estan imposant.
És per això que els col·lectius de la Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa apostem per la unitat d’acció per tal d’animar a totes aquestes persones que s’adonen del què està passant, a fer un pas endavant i sortir al carrer. Apostem pel treball unitari que fem diàriament en diferents fronts, però encaminat en la mateixa direcció: els sindicats Co.Bas i la IAC combatent als centres de treball; el SEPC a les aules dels instituts i les Universitats; les assemblees feministes creant consciència de classe i gènere; les assemblees de joves i de maulets despertant el jovent dels nostres municipis; endavant, treballant per l’alliberament nacional de classe i gènere; i les CUP, denunciant la falsa democràcia i oferint una alternativa crítica i compromesa amb les classes populars per la gestió dels nostres municipis.
Aquest és el camí que hem de seguir, la unitat de forces al carrer; esdevenir un impuls perquè tots i totes ens adonem que compartim el mateix present pèssim i el mateix futur inquietant. Cal unitat de forces perquè tots i totes ens decidim a treure al carrer les protestes que es queden a casa o a les converses de bar.
Mentre les grans empreses com Telefónica, Banco Santander, l’entitat financera BBVA o la petrolera Repsol, han seguit incrementant els seus beneficis, a nosaltres ens fan fora de la feina o ens rebaixen el salari; ens apugen la hipoteca o ens prenen la casa, i ens apugen els preus dels productes bàsics.
Què esperem per parar-los els peus?
Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa, Tarragona, 18 d’abril de 2011
L'onze d'abril de 1993, ara fa 18 anys, vam patir la pèrdua del jove militant de l'assemblea de l'Horta de Maulets, assassinat a sang freda per un grup de joves neonazis a la vila de Montanejos, a la comarca valenciana de l'Alt Millars.
Els assassins van ser detinguts dies desprès però tant sols van complir 4 dels 14 anys que van ser condemnats en un judici més que controvertit. També cal assenyalar que tots els partits polítics van condemnar l'assassinat del company Guillem exceptuant el PP i Unió Valenciana.
Avui 11 d'abril de 2011, any en que es compleixen aquests 18 anys del seu assassinat, l'Assemblea de Maulets Reus, vol recordar la persona i el militant Guillem Agulló.
A 30 anys vista d'aquell 23 de febrer del 1981 la realitat política de l'Estat espanyol no ha canviat tant: la persecució de llengües i cultures i les retallades socials segueixen a primera ordre del dia; el poder de l'Església i el feixisme, tot i latent, continua ben viu; i l'Estat, batejat democràtic o batejat feixista, continua reprimint tothom qui pretén plantejar alternatives a aquesta situació.
Maulets vol denunciar que la realitat d'avui és hereva d'aquell suposat cop d'estat fallit. Un cop d'estat que no fou més que l'excusa per deixar-ho tot "atado y bien atado" i espantar a qui pogués plantejar-se d'anar més enllà.
30 anys després, però, el jovent volem anar més enllà. Molt més enllà. Continuem teixint passa a passa la independència i la revolució. Organitza't i lluita!
Maulets, el jovent independentista revolucionari. Països Catalans, 22 de febrer de 2011
El govern valencià ha dut a terme en aquests dies el que és un nou atac contra el català i el nostre poble, a l'ordenar a ACPV sota imposició d'una multa de grans proporcions el tancament dels repetidors que encara funcionaven al País Valencià. Tot això només es pot entedre de dues formes: com un dels molts atacs que el PP i l'espanyolisme efectua constantment contra la cultura catalana i el nostre poble al territori del País Valencià, i com una mesura purament electoralista ara que s'apropen les eleccions i necessiten guanyar vots de l'espanyolisme, atiant la cantarella de l'anticatalanisme i dividint el nostre poble.
Davant d'això ACPV ha començat una campanya de recollida de diners solidaris per a pagar les multes que ja tenia imposades que arriben a un total de 600 000EUR i que han de pagar abans del 20 de Març. Des de Maulets encoratjem a solidaritzar-nos en la mesura de les nostres possibilitats amb ACPV i a lluitar per la reafirmació del poble valencià com a part integrant dels Països Catalans.
És per això que us convoquem a la concentració de rebuig al tancament de TV3 el proper dilluns 21 de febrer a les 20h a la plaça del Mercadal de Reus
Davant els atacs de l'espanyolisme i per la defensa dels Països Catalans i de la nostra llengua! La lluita continua!
Maulets, el jovent independentista i revolucionari 18 de Febrer del 2011
Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.
Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.
Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d'esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.
L'aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l'explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d'una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.
Aturem la retallada de les pensions.
Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!
Durant els darrers dies, tot llegint els milers i milers de cartes que ens han fet arribar des de llocs molt diversos, em vist que molts reusencs ens demanaven, entre línies carregades de regals i bones intencions, que duguéssim carbó a l’ajuntament de Reus perquè consideraven que s’havien fet algunes maleses durant l’any. Entre aquestes malifetes ens mencionaven la mala gestió dels pressupostos municipals (deien que bona part anaven a parar a empreses semi-privades amb comptes poc transparents), l’explotació de treballadors subcontractats per realitzar les obres municipals, la ferum a especulació que emeten diversos projectes urbanístics (ARE’s, Sedera...), la manca de mecanismes de participació ciutadana...
Veient que quedava palesa la mala conducta de l’Ajuntament durant tot l’any 2010 varem decidir incloure’l dins de la llista de cases on s’havia de deixar carbó. I dit i fet, aquest matí, minuts després de les 10h, em dipositat dos sacs carregats de carbó davant de la porta de l’Ajuntament tot explicant als reusencs i reusenques els motius del fet. Ràpidament, han fet acte de presència diverses unitats de la Guàrdia Urbana de Reus i dels Mossos d’Esquadra, que han procedit a identificar-nos, tant als Reixos com a un dels nostres patges encarregat de fer fotografies de tots els regals que entregàvem. Finalment, després de retenir-nos durant una estona llarga han decidit a acusar a sa Majestats d’Orient d’embrutar la via pública.
Davant d’aquests fets volem declarar: - Que la Guàrdia Urbana, òrgan depenen del govern municipal, ha demostrat que les queixes mostrades pels ciutadans en les seves cartes són certes. L’Ajuntament de Reus no tolera crítiques, ni d’entitats ni de ciutadans ni dels propis Reixos. - Que l’acta aixecada per la Guàrdia Urbana és incoherent en el punt que diu que el carbó impedia l’accés a l’ajuntament tot i que entrava i sortia gent durant tota l’estona. - Agrair a tots aquells ciutadans, adults i infants, que s’han acostat als Reixos ha mostrar el seu suport amb l’acció i ha fer palès el seu malestar amb l’actuació del govern municipal tot ignorant la presència dels agents.
Tot i el nostre malestar i el de tots els nostres patges per la diferència de tracte rebut durant la cavalcada del dia abans, en que fou excel·lent, i l’actuació d’aquest matí, prometem tornar l’any que ve ja que tenim clar que la il·lusió dels infants pot més que algunes identificacions; no obstant, prometem vigilar de ben a prop l’actuació de l’Ajuntament, així com la de la Guàrdia Urbana i la dels Mossos d’Esquadra per tal de saber si els hi hem de dur regals o carbó.
Atentament Maulets Reus, ganivet de premsa de sa Majestats els Reixos d’Orient
El passat 22 i 23 de desembre l’assemblea de Maulets Baix Camp donà el tret de sortida a la campanya REUS ÉS CONSUMISME, REUS ÉS NADAL? realitzant una paradeta a la Plaça de Prim per promoure la figura del Tió com element popular i cultural català.
En aquesta paradeta Maulets intercanvià Tions per Pares Noels, per tal que el Tió, l’element més característic d’aquestes dates a les nostres comarques, estiguès present a les cases dels reusencs i reusenques. Durant el primer dia, tot i el mal temps, vam poder intercanviar una trentena de tions, però el segon dia, tot just començar la jornada, una parella de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra van identificar al responsable de l’activitat i obriren una acta administrativa tot i haver informat prèviament a l'Ajuntament de l'acte que es realitzaria. Un cop succeit aquest fet es decidí seguir amb l’intercanvi però pels carrers cèntrics de la ciutat, acabant d’intercanviar la vintena de tions que quedaven.
Amb aquests dos dies de hem volgut realçar la figura del Tió enfront la del Pare Noel i el fet cultural propi del Camp al lluir tots aquests tions la barretina musca, barretina morada pròpia del Camp i d'altres zones del sud de Catalunya.
El passat dia 3 de desembre l’encesa dels llums de Nadal donava el tret de sortida a la campanya “Reus és comerç, Reus és Nadal”, promoguda per l’Ajuntament de Reus, la Unió de Botiguers i altres ens públics. Sota aquest eslògan de lletres voladisses, un avet mostra diferents escenes “nadalenques”: gent carregada de bosses i paquets, algun motiu religiós, els Savis d’Orient, i a la part superior un Pare Noel també carregant un gran sac. Un rerefons vermell que contrasta el relleu de la negra ciutat, dóna un aire encara més fantasmagòric a la imatge “nadalenca”.
Arrel de fer un anàlisi profund sobre l’estat d’aquestes festes d’hivern, volem recalcar els següents punts, amb l’objectiu d’aportar una crítica real i social sobre el model de festes que ens volen fer viure, ja sigui des dels grans mitjans de comunicació o des de la campanya de 127.000€ que realitza avui en dia l’Ajuntament de Reus:
-La festivitat de Nadal s’ha convertit des de fa anys en la punta de llança del capitalisme per
homogeneïtzar la nostra cultura i fomentar el consumisme, l’Ajuntament de Reus n’és, en part,
col·laborador.
-A casa nostra des de fa anys tots i totes podem veure com desenes i desenes d’homenets vermells es
passen aquests dies de fred enfilats als balcons de molts pisos, l’objectiu del capital és clar: implantar
el Pare Noel ja que ven més, dóna més beneficis. Ens preguntem com l’Ajuntament pensa protegir la
cultura nadalenca catalana i integrar a la població nouvinguda, amb cartells publicitaris que ignoren
element com el tió, i afavoreixen al Pare Noel. Tot i que el dia 25 s’organitzi un acte pel tió, la
repercussió mediàtica i efectiva que proporciona la campanya “Reus és comerç, Reus és Nadal”
sobrepassa amb escreixos la repercussió que pugui tenir l’acte en sí.
-L’actual campanya de l’Ajuntament és una clara mostra de foment del consumisme. “Comprar a Reus
sempre té premi”, és una campanya que consisteix en presentar els tiquets de les compres i per cada 30
euros gastats en compres es donarà una butlleta on constarà un premi (val de compra, regal,
promoció...).
Aquesta campanya busca fomentar el consum pel consum com a font de felicitat, és a dir, gasta 30 euros en compres i a canvi rebràs encara més coses. Tot i que entenem que a Reus el petit comerç és la via a seguir, creiem que cal replantejar el sistema de consum i econòmic actualment vigent.
Si aquesta forma de consum en excés ja és de per si qüestionable, encara ho és més durant l’època de vaques magres que el capitalisme ha produït; tot i no arribar a finals de més moltes famílies faran una despesa forta per Nadal en compres sols perquè per ser feliç aquests dies s’ha de comprar regals pels més propers.
Per aquests motius l’assemblea de Maulets de Reus pretén respondre a la campanya de l’ajuntament iniciant la campanya “Reus és consumisme, Reus és Nadal?” per tal de difondre la cultura pròpia dels Països Catalans en aquestes dates, la necessitat d’un consum responsable i denunciar el paper dut a terme per diversos ens de la ciutat de Reus durant el darrer any.
- 22 i 23 de desembre: Intercanvi de Pare Noels per Tions. Aquest acte permetrà l’accés a tota la ciutadania que ho desitgi a un tió, de forma totalment gratuïta. Vine, i canvia qualsevol element del Pare Noel que tinguis pel Tió que més t’agradi. De 18h a 20h a la Plaça de Prim.
- 27 i 28 de desembre: Dia dels Innocents. Accions descentralitzades per denunciar la crisi del capitalisme i la precarització del jovent. L’actual situació que patim el jovent, des d’un fortíssim atur fins a les condicions laborals més precàries del mercat són motius més que suficients per no quedar-se tancat a casa.
- 7 de gener: Carbó pels que s’han portat malament! Performance on es repartirà carbó dut pels Savis d’Orient entre els agents polítics i socials de la ciutat que considerem que han col·laborat durant l’any 2010 amb l’estat espanyol i francès per tal de mantenir l’ocupació dels Països Catalans per aquests i/o han ajudat a mantenir el sistema capitalista tot i les grans injustícies socials que ha produït al llarg dels anys.
