Com a tal el consumisme sorgeix als anys vuitanta, després d'una crisi de sobreproducció, moment en el qual el neoliberalisme promogué l'expansió del crèdit barat per fomentar el consum tot creant un imaginari en la ment dels treballadors i treballadores en el fet de posseir diners. Tot això no era res més que una il·lusió mentre la nostra capacitat de consum anava baixant degut a les baixades dels sous en relació als preus.
Així, poc a poc, sorgí en el si de la classe treballadora una confiança cap a un sistema capitalista basada en l'imaginari que era possible progressar, ascendir socialment a través del consum, no obstant, davant la impossibilitat de retorn dels crèdits que s’havien demanat anteriorment va fer que tot aquest imaginari s’enfonsés. El consumisme doncs, és una necessitat creada i desenvolupada pels grans poders per tal de donar sortida a la sobreproducció. El consumisme està totalment deslligat de la satisfacció de les necessitats; és una imposició ideològica més del capitalisme.
A casa nostre però, aquest consumisme és doblement agressiu ja que per propagar-se durant aquestes dates ha agafat la imatge del Pare Noel, propi d'altres cultures, l'ha pervertit, i busca imposar-lo fomentant així la nostra assimilació cultural, fent-nos creure que la nostra cultura popular és aquesta i no la de la nostra terra.
No podem acabar aquest breu anàlisi de les dates que s'aproximen sense fer referència als més petits, i als seus regals, les joguines. Sovint aquestes s'envolten d'una publicitat o d'unes idees existents en la societat que fan que acabin sent joguines que perpetuen els rols sexistes imperants, quants cops hem vist com regalen una cuina de joguina o una barbie a una nena i un cotxe o un videojoc a un nen?
Per tot això, pensem que es necessari que la societat en general es replantegi què ens impulsa a comprar sense pensar i fer-ho en relació a les nostres necessitats, sense que acabem vivint per consumir. Aquest consumisme no ens servirà de cap manera per evadir-nos de la realitat ni per resoldre les problemàtiques que estem patint el jovent, cal que prenguem consciència, que fomentem els valors col·lectius i solidaris per prendre tots aquells drets que ens han estat negats i retallats; és l’hora de decidir què i com volem consumir, de plantejar un model de producció més racional i sostenible, lligat a l’economia del territori. Ha arribat l’hora de la reflexió, de la presa de consciència tant col·lectiva com individual, del canvi però sobretot de la mobilització!
