Continuen les retallades, continua la lluita!

Ciutadans i ciutadanes, un cop passada la Vaga General del 29 de setembre, s’ha demostrat que no n’hi ha prou amb això per aturar la Reforma Laboral. El model sindical que practiquen CCOO i UGT no ens oferirà cap solució real als greus problemes que patim. Una de cada cinc catalanes viu en la pobresa, l’atur és del 20%, es privatitzarà la sanitat, el decret de les pensions que es vol aprovar és un insult intolerable, els joves no cotitzarem fins als 25 anys, les dones seguim sent les explotades de les explotades, quan les immigrants feien la feina que ningú volia fer no passava res, però en temps de crisi són criminalitzades com si elles en fossin les responsables, l’Estat Espanyol s’esgarrifa davant els crits d’autodeterminació dels pobles,... Estem davant d’una situació complicada en què el capital (disfressat d’Unió Europea, PSOE-PSC, CiU o PP) intenta salvar-se a base de carregar-se els drets dels treballadors i de les treballadores. A l’Estat Francès ja porten set vagues generals, no dubten en sortir al carrer, perdent el miserable sou d’un dia de feina però fent perdre milers d’euros als qui els volen robar. Els adverteixen que els treballadors i les treballadores no són imbècils. Avui en dia a l’Estat Francès treballen 35 hores setmanals i fins als 60 anys, nosaltres treballem més hores diàries i, amb la recent aprovada Reforma Laboral, fins als 67 anys. Als nostres carrers hi ha la seva pau social que s’aguanta gràcies al sofriment que patim en la intimitat. Això és insuportable. És l’hora que els treballadors i les treballadores sortim al carrer però no només un dia, artificialment i de manera desconnectada. És l’hora que desemmascarem CCOO i UGT i els reconeguem com una part del Ministeri que prefereix estar al costat de l’Estat Espanyol que al dels treballadors i les treballadores. Cal que la nostra lluita sigui sincera d’una vegada, cal que parlem entre nosaltres, cal que solucionem problemes que són al nostre abast, que deixem d’amagar-nos darrere grans pancartes que sostenen consignes buides de contingut. Per fer-ho hem d’estar units. Estem arribant a punts crítics i la unitat, el compromís de tots i totes nosaltres és imprescindible. El futur és a les nostres mans si tots i totes lluitem per ell, ningú no ens ha regalat ni ens regalarà mai res. Sortim un cop més al carrer! La lluita pels nostres drets socials, laborals i nacionals no ha fet res més que començar! Recuperem la nostra dignitat! El dissabte 13 de novembre a les 6 de la tarda a la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona, la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa et convoca!