Manifest unitari de la manifestació de l'1 de Maig
Cada dia són més les persones que perden la seva feina. La taxa d’atur, que ja ha arribat al 20%, és de per sí horripilant, i encara ho és més si tenim en compte que les dades oficials no contemplen el gran gruix de gent que treballava en negre per imperatius socials (el sector domèstic, per exemple) i que ja no pot fer-ho.
La patronal treu profit de la por generalitzada que tenim en relació a la pèrdua del lloc de treball, i cometen abusos de tot tipus: hores extres no pagades, sous per sota dels convenis, assetjaments personals, etc.
Les ajudes socials i la inversió pública es retallen, empitjorant la qualitat de vida de la ciutadania. En contraposició, hem vist com els diners públics anaven a parar a la banca i al salvament d’empreses privades...
La xifra real d’aturats/des al conjunt dels Països Catalans, supera el 1.000.000. Cada vegada més, la crisi s’està bolcant en un sector generalment feminitzat com és el dels serveis, i les dones, així com la resta de col·lectius més vulnerables, veuen agreujada la seva precarietat. A part, del total de persones sense feina d’arreu del país, n’hi ha prop de 450.000 que no són beneficiàries de cap tipus de prestació d’atur.
Però el més greu és que encara podem anar a pitjor: els serveis públics estan sent privatitzats i la reforma laboral vol retallar els pocs drets que encara mantenim la classe treballadora, no només amb les pensions, sinó amb les condicions de la cotització, dels acomiadaments, dels contractes temporals i més precaritzats, etc. Quin futur ens espera a nosaltres i als nostres fills/es?
La crisi actual té dues sortides, només dues: la salvaguarda dels interessos empresarials, a costa dels nostres drets i del nostre benestar; o la defensa dels nostres interessos, els de la majoria de la ciutadania. Els sindicats majoritaris, al servei de la patronal, només reclamen almoines que no incomoden al govern ni als interessos capitalistes. Unes reformes profundes són les úniques que paliaran la greu situació econòmica actual, i que aturaran la degeneració de la nostra qualitat de vida, però cal que aquestes siguin reivindicades amb contundència.
Cal, doncs:
Denunciar la traïció de les cúpules de CCOO i UGT a la classe treballadora!
L’abolició de totes les hores extres i el repartiment de les jornades laborals!
Inversió en serveis públics de qualitat i nacionalització de la banca i dels sectors estratègics!
Treball estable i sense precarietat!
Respecte dels salaris segons els convenis col·lectius vigents als Països Catalans!
El manteniment i la millora del sistema públic de pensions!
La reducció dels salaris dels alts càrrecs públics i privats!
Per tot això, participa a la manifestació unitària i reivindicativa de les nostres comarques!
Es pot anar a pitjor??!!!
Cada dia són més les persones que perden la seva feina. La taxa d’atur, que ja ha arribat al 20%, és de per sí horripilant, i encara ho és més si tenim en compte que les dades oficials no contemplen el gran gruix de gent que treballava en negre per imperatius socials (el sector domèstic, per exemple) i que ja no pot fer-ho.
La patronal treu profit de la por generalitzada que tenim en relació a la pèrdua del lloc de treball, i cometen abusos de tot tipus: hores extres no pagades, sous per sota dels convenis, assetjaments personals, etc.
Les ajudes socials i la inversió pública es retallen, empitjorant la qualitat de vida de la ciutadania. En contraposició, hem vist com els diners públics anaven a parar a la banca i al salvament d’empreses privades...
La xifra real d’aturats/des al conjunt dels Països Catalans, supera el 1.000.000. Cada vegada més, la crisi s’està bolcant en un sector generalment feminitzat com és el dels serveis, i les dones, així com la resta de col·lectius més vulnerables, veuen agreujada la seva precarietat. A part, del total de persones sense feina d’arreu del país, n’hi ha prop de 450.000 que no són beneficiàries de cap tipus de prestació d’atur.
Però el més greu és que encara podem anar a pitjor: els serveis públics estan sent privatitzats i la reforma laboral vol retallar els pocs drets que encara mantenim la classe treballadora, no només amb les pensions, sinó amb les condicions de la cotització, dels acomiadaments, dels contractes temporals i més precaritzats, etc. Quin futur ens espera a nosaltres i als nostres fills/es?
La crisi actual té dues sortides, només dues: la salvaguarda dels interessos empresarials, a costa dels nostres drets i del nostre benestar; o la defensa dels nostres interessos, els de la majoria de la ciutadania. Els sindicats majoritaris, al servei de la patronal, només reclamen almoines que no incomoden al govern ni als interessos capitalistes. Unes reformes profundes són les úniques que paliaran la greu situació econòmica actual, i que aturaran la degeneració de la nostra qualitat de vida, però cal que aquestes siguin reivindicades amb contundència.
Cal, doncs:
Denunciar la traïció de les cúpules de CCOO i UGT a la classe treballadora!
L’abolició de totes les hores extres i el repartiment de les jornades laborals!
Inversió en serveis públics de qualitat i nacionalització de la banca i dels sectors estratègics!
Treball estable i sense precarietat!
Respecte dels salaris segons els convenis col·lectius vigents als Països Catalans!
El manteniment i la millora del sistema públic de pensions!
La reducció dels salaris dels alts càrrecs públics i privats!
Per tot això, participa a la manifestació unitària i reivindicativa de les nostres comarques!
DAVANT LES AGRESSIONS DEL GOVERN I LA PATRONAL, ORGANITZEM LA RESPOSTA
